LES SUPLICANTS

ÈSQUIL, ÈSQUIL

El primer dels tres grans tràgics grecs del segle V aC juntament amb Sòfocles i Eurípides, va néixer a Eleusis, un demos dAtenes cèlebre pels seus rituals mistèrics, el 525- 524 aC. Després de prendre part en la batalla de Marató contra limperi persa, lany 490, va iniciar una carrera literària que li va aportar nombroses victòries en els concursos teatrals. Va residir durant algunes èpoques a Sicília, on va morir el 456 aC. Malgrat que la seva producció dramàtica va ser nombrosa, sols en conservem completes set tragèdies. La més antiga que podem datar és Els perses, del 472, encara que durant molt de temps es va creure que era Les suplicants la més primerenca (avui es considera que no es va representar fins al 463 aC). És característic dÈsquil el fet que molts grups de tragèdies presentin fases successives del mateix mite, formant una trilogia. Nés exemple Els set contra Tebes la tercera peça daltres dues de les quals només es té el títol i, sobretot, la seva obra mestra, lOrestea, que inclou les tragèdies Agamèmnon, Les coèfores i Les Eumènides, del 458. Es conserva també una peça duna altra trilogia, Prometeu encadenat, que ha tingut gran influència en la literatura a partir de Goethe i de Shelley. Daltres obres en tenim més de 450 fragments, que donen una idea de lamplitud dels temes mítics i del llenguatge altament poètic de lautor. Èsquil presenta audaces innovacions escèniques i un pensament profund on ressalta el seu esperit religiós i la fe en la demo­cràcia. Daquesta manera, tracta els conflictes inherents a les històries mítiques de què parteix, de manera que els arriba a transformar en problemes intemporals de lexistència humana.